GRÀCIES FAMÍLIES!
dimarts, 20 de febrer del 2018
TROBADA PETIT FEAC
Hola Famílies! Us volem ensenyar una imatge de l'última trobada del PETIT FEAC!!
GRÀCIES FAMÍLIES!
GRÀCIES FAMÍLIES!
dijous, 13 de febrer del 2014
PROPERA CONFERÈNCIA : SER MÉS FELIÇOS PER SER MILLOR PARES
El proper dijous 13 de març a les 20.00 h a la sala d'actes
tindrà lloc la conferència:
SER MÉS FELIÇOS PER SER MILLOR PARES
a càrrec de Juanjo Fernández Sola.
Presentació:
Les llagues d’estómac no vénen del que mengem, sinó del que se’ns menja!
L’estrés quotidià, les presses, la precipitació, les preocupacions... tot plegat pot fer que una cosa tan meravellosa com és criar els fills ens resulti feixuc i no tinguem forces per gaudir-ne.
Aquesta xerrada vol aconseguir que analitzem amb serenor allò que ens amoïna,fem servir estratègies alegres i generoses per gaudir de la vida... i descobrim que la felicitat ens dóna súperpoders per fer de pares i mares dels nostres fills!
Guió:
1. MA S S A O C U P A T S A P R E O C U P A R - NO S - E N !
El mal que ens fa la preocupació
Les preocupacions-sangoneres
Massa pendents del que diran i de què pensaran..!
2. S U P R I M I R L E S P R E O C U P A C I O N S
Les Preguntes Màgiques
La Llei dels Promitjos
Cooperar amb l’Inevitable
Fer el Passat Constructiu
Somriu! Somriu! Somriu!
3. E L S E C R E T D E L A F E L I C I T A T I L E S SE V E S 4 C AR E S
4. E L S 7 S Ú P E R - P O D E R S D E L A FE L I C I T A T
Pensa en Positiu
Elimina les Queixes i les Comparacions
Dóna Gràcies
Aprèn a Perdonar
Sigues Generós
Assaboreix els Petits Plaers de la Vida
Cuida el Teu Cos
dimarts, 11 de febrer del 2014
LA FRUSTRACIÓ
En la primera trobada FEAC d'aquest any hem parlat sobre la FRUSTRACIÓ.
Arribant a la conclusió que és millor predictor d'èxit social,
professional i personal , la tolerància a la frustració que no el
coeficient intel·lectual.
Si sabem esperar, podem pensar i per tant gestionar la
nostra emoció i pensar en estratègies i recursos per solucionar la
situació.
Si no sabem gestionar l'emoció ens portarà a la ràbia,
impotència.
Treballar els límits i les normes és un bon exercici per tolerar
la frustració.
Cal legitimar l'emoció . Posar nom als sentiments i emocions que tenim (Ara sents ràbia, tristor...) .
Després veure les conseqüències que hi ha per ell i pels dels seu
voltant .
diumenge, 9 de febrer del 2014
SEGONA TROBADA FEAC: ACOLLIR L'IMPREVIST
En la segona trobada FEAC parlàrem ....
Davant de qualsevol situació
imprevista l'emoció bàsica de la que partim és la sorpresa i si
l'estímul és intens, tant si és positiu ( demanda incrementada)
com negatiu ( amenaça) el procés de l'estrès es posa en
marxa. De la sorpresa, passarà a emoció positiva o negativa en
funció de la naturalesa de l'estímul.
Sembla ser que neurocientíficament
s'han definit dos perfils emocionals per cada un d'aquests recursos:
El perfil d'actitud i el de resiliència
El d'actitud defineix a les persones
que tenen la capacitat de mantenir les emocions positives
El de resiliència defineix a les
perdones que es recuperen ràpid de les adversitats petites o grans i
que per tant gestionen bé la incertesa i els imprevistos.
Pel que fa als recursos, tota
estratègia encaminada aportar una gestió fisiològica de la
situació ( respiracions, relaxació, visualització) és molt
adequat i per altra banda tot allò encaminat a canviar el tipus de
pensament negatiu per un de més just també és interessant.
Hi ha persones que veuen oportunitats a tot imprevist i persones que veuen amenaça a qualsevol imprevist... Com a norma general, les persones optimistes i d'actitud positiva gestionen millor la incertesa i són molt més felices...
dijous, 6 de febrer del 2014
LA SOBREPROTECCIÓ
Quan tenim un fill volem protegir-lo. Volem que creixi sa i feliç, i que no prengui mal. Això és natural: al cap i a la fi som mamífers que vetllem per les nostres cries! De vegades, però, anem ampliant el concepte "que no prengui mal" a "que no pateixi": ni físicament, ni emocionalment. Pot ser que tinguem tendència a voler estalviar-li qualsevol dificultat,problema o situació que el faci sentir-se malament. És llavors quan confonem la protecció amb la sobreprotecció.
Tal com explica Carme Thió, la protecció és necessària per preservar l'infant de qüestions que puguin destorbar el seu desenvolupament, o l'afirmació de la seva pròpia identitat. Si està a punt de ficar els dits en l'endoll, no el deixarem que "ho experimenti", perquè podria resultar malferit o mort... però tampoc enretirarem la instal·lació elèctrica i començarem a
cuinar amb carbó i il·luminar-nos amb làmpades d'oli!
Per altra banda, la sobreprotecció pretén evitar que el nen afronti esdeveniments o pèrdues perquè li poden provocar tristesa o dolor, i per això s'amaga o es disfressa la realitat. Però amagar no ajuda: cal que el nen superi la tristesa que acompanya la pèrdua i superi les frustracions que es produeixen en la vida. El no saber genera ansietat, inseguretat i indefensió.
I és que la confusió entre felicitat i no trobar obstacles contribueix a educar nens que esdevindran adolescents dèspotes o joves deprimits, que s'enfonsen davant del primer contratemps laboral o personal, i adults infeliços, incapaços d'assumir i resoldre els conflictes que se'ls vagin plantejant. Aquests "nens bombolla" poden incloure fills sobreprotegits fins a l'excés, d'altres elogiats en excés per coses normals i els que no toleren la frustració.
Davant les situacions difícils que viuen els nostres fills i que de vegades ens plantegen en forma de queixa, plor o reclamació, és important que sapiguem seguir un procés no reactiu, i ens prenguem un temps per, primer, escoltar què ens diuen (i què hi ha darrera el que ens diuen); segon, estar atents a què sentim nosaltres; tercer, pensar quines possibles respostes podem donar; i quart, actuar. Però l'actuació (tant si és no fer res com donar una resposta) ha de venir després de les altres tres fases!
Aprofitem les oportunitats d'educar els nostres fills com nens i nenes autònoms i responsables, amb autèntica autoestima, evitant la sobreprotecció i acompanyant-los així en el seu camí de descoberta de la vida.
Quines dificultats són les que voldríem estalviar als nostres fills? Discussions? Frustracions? Pèrdues d'objectes o de persones? Malalties? Lesions? Per què pensem que els nostres fills no s'hi haurien de trobar?
Quines frustracions han viscut fins ara els nostres fills? Han tingut a veure amb la relació amb altres nens i nenes? Amb el seu rendiment escolar? Amb les seves capacitats i talents, o amb la manca d'una habilitat concreta? Com ho han afrontat?
Com afronten els nostres fills els esdeveniments dolorosos i les pèrdues?
Alguns vídeos de com abordar temes com la mort I el sexe.
http://criatures.ara.cat/blog/2013/07/09/parlar-de-la-mort-amb-les-criatures/
http://criatures.ara.cat/blog/2011/10/13/criatures-parlar-de-sexe-amb-els-fills/
Cal potenciar una vivència positiva de l'esforç i aquesta actitud li permetra ser més autònom.
http://criatures.ara.cat/blog/2013/04/04/ensenyar-los-la-cultura-de-lesforc/
I per finalitzar amb un to d'humor...
Un pare molt posat en el seu paper....
http://criatures.ara.cat/blog/2011/06/22/un-pare-molt-en-el-seu-paper
Tal com explica Carme Thió, la protecció és necessària per preservar l'infant de qüestions que puguin destorbar el seu desenvolupament, o l'afirmació de la seva pròpia identitat. Si està a punt de ficar els dits en l'endoll, no el deixarem que "ho experimenti", perquè podria resultar malferit o mort... però tampoc enretirarem la instal·lació elèctrica i començarem a
cuinar amb carbó i il·luminar-nos amb làmpades d'oli!
Per altra banda, la sobreprotecció pretén evitar que el nen afronti esdeveniments o pèrdues perquè li poden provocar tristesa o dolor, i per això s'amaga o es disfressa la realitat. Però amagar no ajuda: cal que el nen superi la tristesa que acompanya la pèrdua i superi les frustracions que es produeixen en la vida. El no saber genera ansietat, inseguretat i indefensió.
I és que la confusió entre felicitat i no trobar obstacles contribueix a educar nens que esdevindran adolescents dèspotes o joves deprimits, que s'enfonsen davant del primer contratemps laboral o personal, i adults infeliços, incapaços d'assumir i resoldre els conflictes que se'ls vagin plantejant. Aquests "nens bombolla" poden incloure fills sobreprotegits fins a l'excés, d'altres elogiats en excés per coses normals i els que no toleren la frustració.
Davant les situacions difícils que viuen els nostres fills i que de vegades ens plantegen en forma de queixa, plor o reclamació, és important que sapiguem seguir un procés no reactiu, i ens prenguem un temps per, primer, escoltar què ens diuen (i què hi ha darrera el que ens diuen); segon, estar atents a què sentim nosaltres; tercer, pensar quines possibles respostes podem donar; i quart, actuar. Però l'actuació (tant si és no fer res com donar una resposta) ha de venir després de les altres tres fases!
Aprofitem les oportunitats d'educar els nostres fills com nens i nenes autònoms i responsables, amb autèntica autoestima, evitant la sobreprotecció i acompanyant-los així en el seu camí de descoberta de la vida.
Quines dificultats són les que voldríem estalviar als nostres fills? Discussions? Frustracions? Pèrdues d'objectes o de persones? Malalties? Lesions? Per què pensem que els nostres fills no s'hi haurien de trobar?
Quines frustracions han viscut fins ara els nostres fills? Han tingut a veure amb la relació amb altres nens i nenes? Amb el seu rendiment escolar? Amb les seves capacitats i talents, o amb la manca d'una habilitat concreta? Com ho han afrontat?
Com afronten els nostres fills els esdeveniments dolorosos i les pèrdues?
Alguns vídeos de com abordar temes com la mort I el sexe.
http://criatures.ara.cat/blog/2013/07/09/parlar-de-la-mort-amb-les-criatures/
http://criatures.ara.cat/blog/2011/10/13/criatures-parlar-de-sexe-amb-els-fills/
Cal potenciar una vivència positiva de l'esforç i aquesta actitud li permetra ser més autònom.
http://criatures.ara.cat/blog/2013/04/04/ensenyar-los-la-cultura-de-lesforc/
I per finalitzar amb un to d'humor...
Un pare molt posat en el seu paper....
http://criatures.ara.cat/blog/2011/06/22/un-pare-molt-en-el-seu-paper
dimecres, 22 de gener del 2014
Propera trobada PETIT FEAC
Us volem recordar que la propera trobada del PETIT feac serà el dijous 23 de gener a les 20:00h. El tema LA GELOSIA!!
Vine i parlarem-ne.
T'esperem!
dimecres, 13 de febrer del 2013
Viure la fe en família. I tant que és possible!
Us convidem a la Xerrada VIURE LA FE EN FAMÍLIA . I TANT QUE ÉS POSSIBLE ! a càrrec de Juanjo Fernández el dijous 14 a les 20:00 a la sala d'actes de l'escola.
Un Taller de BricoPregària ple de recursos i mitjans per a pregar amb petits i una mica més grans! Per a pares i mares, i avis i iaies, i tiets i tietes i cosins i cosines amb ganes de viure la fe, especialment a través de la pregària, des d'una perspectiva desenfadada i amena, però amb ganes de no "amagar-nos" sinó, ben al contrari, de fer present la nostra fe a la nostra vida .
Us esperem!
Un Taller de BricoPregària ple de recursos i mitjans per a pregar amb petits i una mica més grans! Per a pares i mares, i avis i iaies, i tiets i tietes i cosins i cosines amb ganes de viure la fe, especialment a través de la pregària, des d'una perspectiva desenfadada i amena, però amb ganes de no "amagar-nos" sinó, ben al contrari, de fer present la nostra fe a la nostra vida .
Us esperem!
Subscriure's a:
Missatges (Atom)